Nabab

Un nabab (de l'anglès nabob i aquest de l'hindustànic navāb, escrit en urdú نواب i en hindi नवाब, el qual hi arribà segurament per mitjà del persa نواب com a hipercorrecció de l'àrab نواب, nuwwāb, plural de nāʾib, ‘lloctinent’, però usat en persa com a singular) fou originalment un càrrec o títol funcionarial i després també honorífic de l'imperi mogol, equivalent al subahdar, governador o virrei d'una província (subah) o regió. Va ser un títol d'elevat rang entre els nobles musulmans. Importat a Anglaterra al segle xviii, un nabab passà a significar també una persona que tornava amb grans riqueses de les colònies i, per extensió, qualsevol personatge amb una gran fortuna i que viu amb un luxe desmesurat.^[1]